Capítol 1. Sigues feliç… m’ho promets?
Per aquesta santa unció i per la seva bondadosa misericòrdia, t'ajudi el Senyor amb la gràcia de l'Esperit Sant, recitava Mossèn Lluc amb pressa mentre feia tres vegades el senyal de la creu al front de la mare. Perquè, lliure dels teus pecats, afegia repetint el gest a cada una de les seves mans, et concedeixi la salvació i et conforti en la teva malaltia. En boca de tots ressonà un amén desganat que seguia la mateixa cadència que les paraules del mossèn. Fins i tot la mare, amb aquell fil de veu que no aconseguia fer arribar a tots els racons de l’habitació, col·laborà en la prosòdia. S’anava apagant lentament. Aquell matí el metge ens havia dit que no creia que acabés el dia i a ella, conscient del seu estat i que la partida seria imminent, li havia faltat temps per demanar la presència del mossèn. Coneixent-la, estic segur que ja havia començat el seu compte enrere, organitzant-se per disposar de cada minut i de cada segon per no deixar cap front obert. Jus